La palmera mediterrània

El margalló, o palmer (Chamaerops humilis), és l’única palmera existent a les Balears que no ha estat introduïda per l’home. És una planta pròpia de la Mediterrània occidental, distribuint-se ampliament per les zones litorals, des del nord del Marroc fins a Italia. A les Pitiüses es troba molt localitzada als penyals marítims que tenen una certa orientació al nord. És planta relativament comuna a la costa dels Amunts, on la seua presència ha determitat la toponímia de certs llocs, com per exemple “Es Margalló”, a les costes de Sant Miquel. També és present a les illes des Vedrà i es Vedranell, i a altres indrets molt localitzats al municipi de Sant Josep. A Formentera es troba només a les penyes de la Mola.
Des d’antic, s’ha utilitzat la seua fulla per l’el·laboració de capells, graneres, i altres útils. La seua recol·lecció no devia haver set una feina fàcil, per la freqüent inaccesibilitat dels llocs on creix.
Actualment és una planta molt emprada en jardineria, especialment per a la contrucció de jardins de caire mediterrani. No obstant això, observant els exemplars cultivats, difícilment pot apreciar-se la majestuositat dels margallons salvatges creixent entre els clivells del rocam, com el d’aquesta imatge, fotografiat a la Punta de l’Oliva, Cap des Jueu.

• 25 Agost 2009
• Botànica
• 1 Comment