No només muntets de pedra

En alguns indrets d’Eivissa i Formentera, es fàcil observar paisatges replets de munts de pedra, que tant turistes com locals s’esforcen en construir amb la intenció de deixar empremta de la seua visita al lloc i deixar constància del “jo vaig ser aquí”. Els muntets ja existents, per simple imitació, afavoreixen la construcció de nous muntets, arribant de vegades a extrems indesitjables. Aquest estrany costum sol anar associat, a més, a l’ús de topònims d’origen incert (“Atlantis”, “Cala Yoga”, etc…), en comptes dels que en són propis.

En són clars exemples, a Formentera, Es Cap de Barbaria, la Punta des Trucadors, sa Punta Rasa, o a Eivissa, Sa Pedrera i el Puig des Savinar, en els diferents vessants amb vistes a es Vedrà i Es Vedranell. Tots aquests llocs tenen en comú una notable riquesa quant als seus valors naturals i paisatgístics, però també una gran fragilitat.

Encara que pugui parèixer un acte insignificant, aquestes “construccions” poden dur associades una sèrie de conseqüències ecològiques, que potser ningú, ni els visitants, ni els gestors públics d’aquests espais, han avaluat. En primer lloc, la construcció d’aquests munts suposa una clara alteració i antropització de paisatges naturals de gran valor, que s’havien conservat inalterats. D’altra banda, aquest fet pot suposar una degradació del sòl i de la seua biodiversitat. Baix les pedres, hi habiten espècies de caragols, algunes d’elles exclusives de les Pitiüses, diferents classes d’insectes, hi desoven les nostres sargantanes, etc… El líquens, petits organismes de biologia molt complicada, que es desenvolupen sobre les pedres, poden desaparèixer si les movem, capgiram, o en canviam la seua orientació.

No vull donar una visió catastrofista, però tractant-se d’un acte totalment innecessari, no creis que és més adequat prendre una fotografia del lloc com a record de la visita, en comptes de construir aquests muntets? D’aquesta manera, els visitants que vindran podran trobar aquests espais en el mateix estat en que els hem trobat naltros, no trobau?

Crec que convé reflexionar sobre aquest tema. Cal una vertadera sensibilització sobre la empremta que deixam damunt la terra, començant per les coses més petites, com aquesta. Com és possible que arribem a entendre assumptes tant complexes com el canvi climàtic, si no som capaços d’estalviar-nos aquests petits impactes?

Anuncis

7 thoughts on “No només muntets de pedra

  1. Hi ha tanta gent que es mou per “absurda imitació”…. crec que hauriem de promouerer es tumbar tots aquests muts de pedre cada vegada que en tenguem ocasió… i em refereixo a naltros en plural. Naltros es que ens preocupan per coses com s…es que descrius a nes teu texte, naltros es que pensam que hem de respectar es nostre entorn i protegir-lo.
    Ho faig public…. en vorer un munt de pedres d´aquets, jo el tumbaré.Ver más

  2. Como dicen los comentarios anteriores, cada turiston pone una piedra o dos, que cada ibicenco tire uno de esos indeseables “muntets”, por muchos turistas que haya, la proporcion numerica siempre estara del lado local…Atlantis…lo que hay que oir. Si algun dia vuelvo a ibiza me vuelo 3 muntets…
    Lo del danyo ecologico es cuestionable pero esta claro que los muntets insignificantes son un danyo visual y una alteracion del orden natural y representan un simbolo mas de la degeneracion y la estupidez humana que tienen que sufrir los lugares especiales a manos de las hordas de iluminados y los que vienen despues…
    Despues de tirar los muntets, los ibicencos tendrian que seguir con las villas y casas construidas en estos lugares, esos muntets si que hacen danyo.

  3. S’explicació d’això, amic Serapio, pot ser ho hauríem de buscar a n’aquesta suposada hospitalitat insular malentesa, on tothom i és (per sort) benvingut. Però ens tenim tant poc apreci que deixam que cualsevol que ve de fora ens canvii sa toponímia, com be tu has dit, i no només això, sinò que es eivissencs acabam dient “Atlantis”, “Cala Coral”, “las puertas del cielo”… i tonteries d’aquestes.
    Mentre no ens respectem a naltros mateixos, no tenim futur com a poble.

  4. Retroenllaç: Caramulls que maten, enemics en equilibri | Terraferida

  5. Retroenllaç: Fites bordes, atemptats contra el patrimoni | Terraferida

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: